La justícia transformativa (JT) és una conjunt d'eines i aproximació per respondre a la violència, abús i dany. En la forma més bàsica, busca respondre a la violència sense crear-ne més, o reduir-la al màxim. La JT no empra les estructures estatals (policia, presons, sistema criminal legal), no reforça o perpetua la violència amb fórmules d'opressió o ull-per-ull.
Potser valdria la pena pensar perquè volem defugir la resposta retributiva a la violència. En la relació amb l'estat és evident: recórrer-hi sovint re-traumatitza les persones que han rebut la violència, i moltes vegades ni tan sols és una opció perquè la violència es dóna en un context en què les autoritats tenen altres prioritats, com deportar les persones o desnonar-les.
La JT entén que el sistemes estatals són sistemes d'opressió i per tant violents de forma inherent, per molt que pretenguin el contrari.
La JT entén que la violència no apareix com un fet aïllat, i intenta connectar-la amb les condicions que la creen i perpetuen. En aquest aspecte, sosté que cal acabar amb el capitalisme, pobresa, aïllament, trauma, hetero i cis sexisme, racisme, misogínia, capacitisme, opressió de gènere, xenofòbia, empresonament, guerra... si volem que la violència desaparegui i deixi de ser cíclica també en els cercles íntims. La JT sosté que hem de transformar les condicions que faciliten els actes de violència, cosa que sovint inclou transformar dinàmiques opressives, les relacions entre nosaltres i tota la comunitat en sí.
La JT també ens convida a no només respondre a un acte de violència present, si no també a considerar la prevenció de futures violències. Pretén respondre a les necessitats immediates de tal manera que ens apropi més a l'objectiu a llarg termini. És a dir, com podem respondre a la violència de manera que no només ens n'ocupem si no que també canviem les condicions que han permès que passi? A diferència de la aproximació retributiva, es pregunta "què caldria per acabar amb aquesta situació de violència"? Sigui violència domèstica, sexual, bullying...
La JT es recolza en la comunitat, però no n'hi ha prou en simplement "no trucar a la poli", perquè les respostes comunitàries a la violència també poden ser retributives i tan perjudicials com les estatals, i potser encara més si resulten en el trencament de lligams. Al cap i a la fi, hem internalitzat la manera de fer de l'estat i les seves tàctiques (culpa, vergonya, revenja, aïllament).
Així, és crític per practicar la JT no només la absència de l'estat i la seva violència, si no la presència dels valors i relacions que realment volem, tals com relacions sanes, bona comunicació, les habilitats per des-escalar violència activa en un moment donat i la capacitat de comunicar enfado de manera no destructiva.
Algunes preguntes que ens podem fer si volem practicar la JT en les nostres comunitats són:
La JT entén que tenim una responsabilitat col·lectiva en la violència, i que acabar amb ella no es pot reduir a tancar a les "males persones", si no que l'estat actual de violència és perquè aquesta és fomentada per la societat actual, sent com és un dels principis de la justícia retributiva la legitimació de l'estat com a garant de l'ordre per sobre la "barbàrie" de la societat. Això no excusa els comportaments abusius de cap persona, ni vol dir que qui els ha comès no s'hagi de fer càrrec de les seves accions.
Una intervenció basada en la JT sol incloure:
En el millor cas, la persona que ha causat el dany comprèn les seves accions i l'impacte que han tingut sobre l'altra persona, demana perdó i emprèn reparacions i canvia els seus comportaments perquè el dany no torni a succeir. Aquest canvi sol ser una de les principals peticions de les persones supervivents: que no tornin a fer-ho.
[#]justiciatransformativa
=> More informations about this toot | More toots from capita_picat@kolektiva.social
@capita_picat
Bona xapa introductoria!
La Justicia transformadora és la logica conseqüencia de les teories anarquistes.
Però en la pràctica, costa molt. Em sembla molt guay que estiguis posant el teu gra de sorra per difondre aquests conceptes.
Hem d'anar amb compte de no caure en no-solucions i reconeixer que, a nosaltres com a moviments socials amb individus cadascune amb la nostra càrrega, a vegades la resolució de conflictes s'ens dona medianita, com a molt.
https://filalagulla.org/ deus coneixer, probablement?
=> More informations about this toot | More toots from earthworm@kolektiva.social
@earthworm
Sí, les conec i en conec la tasca!
Tota autogestió costa molt perquè és nedar contra corrent: no només és aliè a les costums amb les que ens hem criat, hi ha una pressió contínua cap al contrari.
Es va veure bastant clar durant la dinàmica que incloïa la xapa: a pesar de ser un grup de persones conscienciades, de l'àmbit llibertari, van treure el cap respostes típiques del patriarcat i en general del sistema retributiu.
Com a mínim les vam detectar, i a partir d'aquí parlar-ne.
A l'entorn en el que em moc es va elaborar una guia a partir de l'experiència acumulada, per si és d'interès:
https://lacinetika.wordpress.com/comissio-de-genere/
=> More informations about this toot | More toots from capita_picat@kolektiva.social This content has been proxied by September (3851b).Proxy Information
text/gemini