Jo crec que creure que tot se'n va al abisme no és el que produeix angoixa. És el creure que tot se'n va a l'abisme i pensar que és pot fer alguna cosa per evitar-ho. Una vegada acceptes que no hi ha res a fer i que tot el què pots fer és posar el teu petit i insignificant graner de sorra, i veure com els mecanismes imparables que ja estan en marxa ho engeguen tot a rodar, llavors només et queda decidir que vols fer amb el temps que et queda. I això és alliberador.
=> More informations about this toot | More toots from remenca@mastodont.cat
Sí, crec fermament que viurem la tercera guerra mundial durant el què ens queda de vida. També penso que el que sobrevisqui de tot allò (si és que sobreviu algo) será erradicat per les conseqüències del canvi climàtic. Hi ha res què hi pugui fer per evitar-ho? No gaire. Cal estar patint constantment enlloc de gaudir del què em queda? Definitivament no.
=> More informations about this toot | More toots from remenca@mastodont.cat
I una mica penso en les escoles helenistiques de filosofia com ara epicuris i estoics que una mica també els va tocar viure en moments de col·lapse (en el seu cas de l'imperi romà, en el nostre del yanki) i al final tot el que van proposar va ser acceptar la situació i mirar de gaudir el màxim possible. Com deia el poeta, la història és cíclica.
=> More informations about this toot | More toots from remenca@mastodont.cat This content has been proxied by September (3851b).Proxy Information
text/gemini